Arxius
Recerca i Divulgació Científica des de les Universitats
En aquesta entrada reflexionaré sobre la deficient comunicació de les Universitats Espanyoles i Catalanes.
Immersos en la “nova” era digital, la quantitat i qualitat de la recerca no són prou per a respondre a la necessitat comunicativa actual.
Hem de comunicar allò que fem, en primer lloc presentar els treballs, els llibres, els espais de treball i les activitats acadèmiques com la promoció i la presentació de conferències, cursos, assignatures i sobretot allò que es fa com serveis, grups i treballs de recerca, tesis doctorals,…
Un exemple gràfic de la proposta comunicativa pot ser la presentació del treball: “Iconografia picassiana entre 1905-1907. Influència de la pintura pompeyana.”
[Youtube=http://www.youtube.com/watch?v=EZlWzWFn7VU]
CASTELLÀ (9min)
http://www.youtube.com/watch?v=hw_-1kFOY9U
FRANCÈS (7min)
http://www.youtube.com/watch?v=CF_ElJ4QZu8
En aquest espai es podem consultar les Tesis Doctorals en Xarxa de les Universitats següents… però què els falta?
http://www.tesisenxarxa.net/
Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de LleidaUniversitat de GironaUniversitat Pompeu FabraUniversitat Politècnica de CatalunyaUniversitat Oberta de Catalunya, Universitat Ramon Llull, Universitat de VicUniversitat de Vic, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Abat Oliba CEU, Universitat de les Illes Balears, Universitat de València, Universitat Jaume I, Universitat Jaume IUniversidad de Cantabria, Universidad de CantabriaUniversidad de Murcia, Universidad de MurciaUniversidad de Oviedo, Universidad de OviedoUniversidade da Coruña.
Proposo presentar els materials escrits, que poden incorporar il·lustracions o gràfics, en format audiovisual.
Amb una simple exposició oral o utilitzant creacions complexes podem explicar les motivacions, les problemàtiques, els descobriments i els processos de recerca seguits per elaborar un treball que sol durar anys. Tot aquest esforç permet a les següents generacions continuar amb l’ampliació del coneixement.
No crec que sigui una Utopia la realització de missatges comunicatius des de la Universitat. Potser avui només són somnis de realitat però les institucions educatives només tenen un camí: han de desenvolupar serveis comunicatius propis amb la participació activa dels estudiants de qualsevol disciplina. La tècnica és un escull fàcilment superable si formem el personal tècnic ja existent i oferim oportunitats als estudiants de Comunicació que poden transmetre el coneixement als estudiants interessats. Una bona manera d’aprendre és conèixer què s’estudia a la pròpia facultat i pot ser interessant poder entrevistar estudiants que estan acabant una mateixa disciplina abans d’encarar el propi treball de recerca.
– La producció científica i educativa es pot promocionar amb descomptes en el cost de matriculació.
– Els crèdits de lliure elecció poden orientar-se cap a la participació productiva i comunicativa de la Universitat.
MoodleMoot Barcelona2009
this text in… SPANISH – CATALAN – ENGLISH – DUTCH – & other… Google Translations!
A WIKIPEDIA podem trobar el següent text en castellà:
“Moodle es un sistema de gestión de cursos, de distribución libre, que ayuda a los educadores a crear comunidades de aprendizaje en línea. Este tipo de plataformas tecnológicas también se conocen como LMS (Learning Management System).”
VOS CAST http://www.youtube.com/watch?v=KQFm_it50-4
Versió Original: http://www.youtube.com/watch?v=InJ3FFP9dwM (Subtítols en Anglès)
Aquesta entrevista va ser registrada durant la MoodleMoot Barcelona 2008.
I aquests són els videos de les Ponències que es van dur a terme al Paranimf de la UB. Barcelona 2008.
Orígenes
“Moodle fue creado por Martin Dougiamas, un administrador de WebCT en Curtin University, Australia, y graduado en Ciencias de la Computación y Educación. Su Ph.D. examinó el uso del software abierto para el soporte de una epistemología construccionista social de enseñanza y aprendizaje con comunidades basadas en Internet de investigación reflexiva. Su investigación tiene fuerte influencia en el diseño de Moodle, proporcionando aspectos pedagógicos perdidos en muchas otras plataformas de aprendizaje virtual.”
Enfoque pedagógico
“La filosofía planteada de Moodle incluye una aproximación constructiva y constructivista social de la educación, enfatizando que los estudiantes (y no sólo los profesores) pueden contribuir a la experiencia educativa en muchas formas. Las características de Moodle reflejan esto en varios aspectos, como hacer posible que los estudiantes puedan comentar en entradas de bases de datos (o inclusive contribuir entradas ellos mismos), o trabajar colaborativamente en un wiki.”
“… Moodle es lo suficientemente flexible para permitir un amplia gama de modos de enseñanza. Puede ser utilizado para generar contenido de manera básica o avanzada (por ejemplo páginas web) o evaluación, y no requiere un enfoque constructivista de enseñanza.”
“El constructivismo es a veces visto como en contraposición con las ideas de la educación enfocada en resultados, como No Child Left Behind Act (NCLB) en los Estados Unidos. La contabilidad hace hincapié en los resultados de las evaluaciones, no en las técnicas de enseñanza o en pedagogía, pero Moodle es también útil en un ambiente orientado al salón de clase debido a su flexibilidad.”
————————————————-
He trobat un vídeo a Sclipo:
El Sistema Moodle – El campus virtual del IOC
Joan Queralt, Josep Elias, Albert Gasset, Santiago Manrique
Ponència presentada el 24 d’Octubre de 2008 en la Moodlemoot’08 de Barcelona.
Sala A del Citilab – Cornellá.
Alguns records els podem trobar a blogs o repositoris de fotografies a Internet en posaré alguns exemples:
Un dells a nivell de imatges professionals i amateurs, el senyor Flickr ens mostra les fotografies de la trobada.
(Moodle development and other great issues)
Música: Chambao – “El Canto de la Ballena” (“The Whale’s Song”)
He sobrevivido a la Moodlemoot08
MoodleSalud 2009 – Buenos Aires
Moodlemoot 2008 en Heildelberg, Alemania
Presentación Moodlemoot 08 – CICEI – ULPGC
LdLengua tenen un Post titulat: MdeMoodle on parlen de la trobada de Barcelona dies abans (en mp3).
Ens trobem dabant d’un fenòmen global entre un creador d’Austràlia i usuaris d’arreu del món. En aquest cas podem veure la web de MoodleMoot 2009 – France
A Euskadi també s’han trobat els usuaris de Moodle “Aurkeztua Mondragon Unibertsitatea” organitzen les II Jornadas de Intercambio de Experiencias Moodle. MoodleMoot Euskadi.
Aquest curs 2009 – 2010 tenim la MoodleMoot a Madrid.
Quan tinguem nou material per consultar miarem d’actualitzar el Blog. 12/08/2009
Reflexions de Comiat: Educar a Secundària.
this text in… SPANISH – GALICIAN – ENGLISH – FRENCH & other… Google Translations!
Reflexions de Comiat podria ser una col·lecció de vídeos on els professionals de l’educació ens exposen la seva visió un cop acabada la seva etapa com a professor/a.
Molts anys d’experiència comporten una gran dosi de creativitat per adaptar-se als nous alumnes i als canvis imposats per les institucions educatives. No s’han de ignorar els records d’aquells que han viscut abans algunes experiències semblants a les que han de fer front les noves generacions.
Aquest és un exemple de REFLEXIÓ DE COMIAT de Lola Ribelles Buixaderes.
La llengua i la literatura estan lligades als nous llenguatges comunicatius doncs les paraules precedeixen a la imatge.
Les possibilitats comunicatives de l’actual context poden generar nous espais per a l’educació, noves maneres d’aprendre. Això pot contribuir positivament en la motivació de l’alumnat i arribar a un perfil de persones que necessiten aprendre d’una altre manera més activa.
El treball en grups col·laboratius com a simetria de les actituds socials poden contribuir a l’educació de les actituds constructives. No momes necessitem ser crítics i senyalar les coses a millorar. Podem contribuir al canvi amb propostes i experiències exemplificadores. Hem de comunicar allò que podem millorar i quins models han funcionat abans de fer noves propostes.
Per això expreso les meves reflexions juntament amb les d’algú que ha volgut contribuir amb la seva opinió.
En aquest cas ens parla de passada sobre la NOVA LLEI EDUCATIVA.
La nova realitat que s’anomena 2.0 i respon a la interacció dinàmica entre emisor i receptor en l’espai obert que és Internet.
La comunicació web obté la mateixa bidireccionalitat que tenen les eines de correu electrònic donant la possibilitat de comentar qualsevol escrit o objecte multimèdia.
L’escola pot canalitzar les aficions lectores, sigui en text o en audiovisual i convertir l’espai de formació també en un context creatiu. Fa una anys que vaig entendre el treball de recerca com un pretext per inculcar el procés que segueix la ciència de recollida d’informació per a generar nous continguts culturals. Potser ho vaig aprendre tard i no ho he pogut posar-ho en pràctica mai.
En la societat de la informació la gestió dels continguts escrits-audio-visuals és clau per compartir i obtenir allò que es busca amb facilitat; de la mateixa manera que exercitant la memòria podem recordar millor. Així doncs les universitats pel seu nivell, però des de totes les institucions educatives es poden crear enllaços i enfortir els víncles del coneixement per fer-lo més accessible.
En aquest moment plantejo la meva idea que hauria d’incorporar la nova llei educativa i que s’hauria d’estudiar a fons: Com gestionem les idees? On van a parar els esforços individuals? Totes les institucions i empreses haurien de tenir canals per gestionar les possibilitats de millora que sovint es troben als nivels més baixos de la organització.
Hem de generar COMUNITAT EDUCATIVA i aprofitar les possibilitats del col·laboracionisme.
Les institucions necessiten trobar un sistema més eficaç per millorar segons els seus objectius. Es pot obrir un canal per treballar les diferents idees encaminades a assolir els objectius. Si treballem l’ambient de comunitat tots hi podem guanyar més que si anem cadescú pel seu camí. Hi ha d’haber un grau de llibertat, però almenys s’ha d’oferir un sistema viu de gestió de propostes i un sistema de reconeixement d’esforços per fer més productiu l’estada acadèmica tant de professors com d’alumnes.
Nomès si treballem en comunitat podem mantenir part del capital humà que ha passat per una institució. Si es coneixen les eines de participació durant l’estada a un centre educatiu quan s’acaba una etapa i es marxa a un altre indret encara es pot seguir participant en la comunitat com a exalumne.
En aquest moment anirem acomulant valiosos enllaços entre persones i els seus RECORDS.
La perspectiva que ens dona la vida pot aportar molt als joves que tenen dubtes sobre el seu futur.
La gestió dels records i les valoracions que poden fer les persones poden ser un indicador de millora o per seguir treballant en una direcció. Potser es pot guardar juntament amb les valoracions dels treballs de manera que un alumne o exalumne pugui fer el seguiment del seu treball i la institució pugui rebre les valoracions que aquest fa durant el procés d’aprenentatge, un cop acabat el curs i un cop ha passat un temps, si vol recordar els seus estudis.
No tots hem de participar de la mateixa manera, però hauriem de poguer treballar amb un sistema comú, obert a tots.
Això ens plantja un REPTE EDUCATIU sobre la DIVERSITAT i la IGUALTAT d’OPORTUNITATS.
La vida acadèmica hauria d’adaptar-se a diferents ritmes i objectius curriculars per adequar-se a les realitats personals.
Els canvis que es produeixen a la forma d’educar haurien d’estar orientats a les persones a les que es dirigeix la institució atenent a la diversitat cultural. Hem de redefinir els objectius per garantir uns coneixements i habilitats comunicatives i emocionals a part de les aptituds acadèmiques. Una base de capacitació general pot tenir objectius específics de cada itinerari sempre ajudant a trobar els camins personals dels alumnes, que no només han de passar pel centre ja que també hauran de fer front a les realitats personals (molt diferents per cada alumne).
El sistema també ha de garantir la formació contínua dels professors, però facilitant-los la feina, no com un objectiu més acumulat a l’ESFORÇ d’EDUCAR.
La fórmula de fragmentació del temps i acumulació de responsabilitats al professorat ha d’acabar.
Els professors han de ser experts en el tracte amb l’alumne, amb la matèria a ensenyar, ser bons recol·lectors i creadors de continguts, presentar els diferents temes, a diferents alumnes a cada hora i avaluar-ne el rendiment de cada alumne individualment, analitzant-ne cada cas i rectificant la seva estratègia educativa per ser més eficaç a cada grup.
Potser són moltes coses per un sol professor.
Si no es pot passar el temps suficient per cada tema es retarda molt la comprensió fragmentada dels continguts.
“S’ha de procurar relaxar el professorat i donar-li espai per formar-se … i veure que la formació no és un element més sumat a tot l’esforç que se li exigeix.”
Una llei educativa ha de ser una base per debatre i avaluar-ne constantment els resultats de la seva aplicació, per canviar-ne la orientació de les mesures o bé per reformular les bases teòriques.
Potser s’hauria de formular un debat previ a la elaboració de les lleis, un espai obert a la participació en diferents col·lectius, podent analitzar-ne les diferents perspectives. Amb les diferents interpretacions s’obre un espai públic on intervinguin mitjans de comunicació i al final es fa un referèndum sobre les alternatives proposades (potser coincidint amb les eleccions del seu nivell d’aplicació, ciutat-comunitat-país).
Em de valorar entre tots les OPCIONS DE CANVI.
El gran debat es centra en el TEMPS i l’ESPAI. L’arquitectura dels centres i la distribució dels espais han de canviar per atendre els canvis d’organització horària i els hàbits de treball. També és degut als canvis tecnològics que poden incloure’s en la gestió dels centres educatius. Treballar amb ordinadors requereix un esforç d’arquitectura a dos nivells, en els espais físics i en els entorns virtuals (el software lliure és un horitzó de prosperitat que encara queda lluny si ningú s’atraveix a fer el canvi).
Totes les noves idees que es volen integrar al currículum escolar les solucionen augmentant l’horari. L’educació en valors per a la ciutadania o la capacitació audiovisual poden cohesionar-se en una assignatura de suport, on també hi entrin les tècniques d’estudi i l’educació emocional. Tots aquest valors són d’aplicació transversal ja que condicionen l’aprenentatge de cada una de les disciplines i poden requerir figures especialitzades com el Tècnic AUDIOVISUAL de CENTRE.
Aquestes persones han de tenir un paper d’acompanyament per a totes les assignatures, interactuant amb l’alumnat, formant al professorat i participant en iniciatives d’integració de la seva disciplina en les assignatures curriculars. Es poden fer projectes entre els perfils tècnics audiovisuals, d’informàtica, d’educació en valors, expert en psicologia, l’educació física, etc…
Els especialistes en àrees transversals poden ajudar treballant en equip en projectes comuns, fent d’acompanyament a les classes teòriques, creant vincles entre assignatures diferents o canalitzant les idees tant dels professors com dels alumnes, ja que com dic, el repte de la nova educació és de tots i per tots.
Hem d’enfortir les relacions personals generant comunitats flexibles que responguin a les diferents sensibilitats i puguin ajustar-se constantment a les necessitats, siguin acadèmiques o personals.
Hem de potenciar els projectes personals i fer-los col·lectius amb un sistema de participació que permeti compartir el coneixement.
Seguirem reflexionant…
…si voleu entrar al blog de l’IES Les Corts (del recinte de la Maternitat) és l’escola on s’ha realitzat l’entrevista, al costat de la COM radio.
EDUVISUALS 2.0 