Arxius

Posts Tagged ‘Software Lliure’

Referents Culturals per crear Missatges Audiovisuals

Octubre 17, 2009 3 comentaris

this text in… SPANISH ENGLISHDUTCH – & other… Google Translations!

(Fragments Comunicatius): La realitat que vivim individualment es veu influida constantment per estímuls visuals i auditius que forment part de la cultura que adoptem, dels valors, les capacitats creatives i les actituds comunicatives. Com a essers socials la construcció de missatges audiovisuals parteix de la observació i de l’análisis de l’entorn que ens envolta. La publicitat, els programes televisius, les series de ficció i el cinema són alguns dels referents culturals que tenim en comú entre els diferents grups socials. Si fragmentem les obres en unitats de diferents durades podrem accedir-hi i reordenar el material per crear nous missatges. Amb una paraula, una frase, un discurs o una acció es poden complementar registres audiovisuals propis o utilitzar només fragments culturals. Podem comunicar emocions, conviccions, teories del pensament humà i altres conceptes expresats amb llivertat.

Algunes generacions hem crescut amb el K7, amb el VHS i amb la dedicació constant a registrar els estímuls delsmitjans comunicatius i fer-nos el propi material recopilatori. Des de les mescles de radio a les películes o programes de televisió el passat ens ensenya el camí per innovar i seguir comunicant, encara que haguem de superar barreres com les dels drets d’autor. Aquest debat no l’hem de donar per fetja que ens queda molt camí i de segur que el mercat pot trobar noves fórmules per fer rentable dedicar-se acrear obres culturals i alhora no fer-ho en detriment de l’espectador.

Us enllaço, per falta de producció, un video que ja porta temps a internet i pot servir com a exemple de les tesis anteriors. 7 minuts de mescla cultural televisiva. Us recomano veure algún dels referents que inclou:

[Youtube=http://www.youtube.com/watch?v=8cmgg2ekIOo]

– El Odio (cine)
– El Club de la Lucha (cine)
– Los Hermanos Marx (cine)
– 324 (TV_Catalunya)
– House (series_TV)
– Trainspotting (cine)
– Silenci (TV3_Catalunya)
– Noche H (TV_Cuatro)
– Noticias (TVE_1)
– Gente (TVE_2)
– Rompecorazones (series_TV)
– Ghost in the Shell
y otros referentes como…
El club de los poetas muertos
Tricicle
Sexo en nueva york
South Park
Magnolia
Rambo

(Fase 1) Amb el disseny dels diferents elements per gestionar es poden Integrar les diferents Bases de dades de Cinema i Documental que hi ha a la UB, a les Biblioteques de les Facultats, a les Biblioteques especialitzades i altres arxius de material Audiovisual de Consulta o Préstec, per a personal Docent o per a Alumnes Matriculats a la Universitat. Amb aquest procés de vinculació o trespàs dels continguts informatius i gràfics (que il·lustren el material cultural) podem generar un espai col·laboratiu destinat a l’ús educatiu vinculant progressivament els continguts web relacionats amb els referents culturals.
Els professors poden anar treballant el material audiovisual cultural per a orientar les seves classes a l’anàlisis d’aquests i a la relació amb els conceptes subjectes a estudi i evaluació (contínua..). Els referents no tenen perquè tenir el fragment en vídeo del que tracten, però bé pot ser un objectiu per a un projecte més gran.
En principi s’hauria de generant un espai de consulta obert on no figurin els fragments audiovisuals, nomès fotogrames o imatges per a tenir referents visuals del contingut. En un espai més reduït accessible des de la comunitat educativa, principal o exclusivament per a personal Docent.
També pot anar creixent, obrint el treball col·laboratiu a altres Universitats, o cenrtres d’educació Primária i Secundàparia.
Els professors poden utilitzar els fragments des de les aules, fent-se una llista personalitzada per treballar. D’aquesta manera poden anar reproduint seqüències de diferents fons culturals en diferents moments de classe i parar per explicar els continguts o obrir un espai de participació.
En una bona base de dades es poden generar infinites opcions per llistar i reordenar els continguts. L’aplicatiu intern, vinculat al perfil personal de la pròpia institució, permet accedir a un sistema personalitzat de gestió de continguts i permet col·laborar en el procés de generació d’entrades culturals. Aquets fragments teòrics de productes audiovisuals poden anar-se introduïnt també com a vídeos web vinculables i incrustables a diferents espais. (pot existir un filtre als servidors per la reproducció restringint-ho a l’estat espanyol i evitar alguns conflictes entre legislacions del copyright i centrar el debat a en les institucions del pais). Els tècnics audiovisuals de cada centre-area-campus poden seguir uns procediments de calitat i format per tal d’unificar els talls de vídeo i posar-hi unes franges informatives al principi i final del vídeo (2seg).

(Fase 2) Obrir a tots els usuaris d’internet l’apicatiu de creació de seqüències, de la base de dades de referents cuturals, per tal de poder-se registrar i composar missatges també amb altres fragments de vídeos que es troven a internet (Youtube, Vimeo, Megavideo,…). Mesclar diferents fons o parts d’aquestes en un editor o bé crear llistes de vídeos, en un perfil personal que pot compartir-se i aprofitar les possibilitat del fenòmen de comunitat.
Dos aplicatius ajuden a gestionar els vídeos per utilitzar-los a la docència o bé per a aprendre de forma lliure a internet i fins i tot per produir continguts d’Oci (Zappings de Referects Culturals i videos Personals o trobats a Internet). Els espais educatius han de controlar per un costat els Referents del Cinema i Documental i per altre els fragments dels videos que es troben a internet i tenen un interès educatiu, els dos espais vinculen el coneixement amb la cultura comercial i popular. Es poden vincular les entrades amb wikis educatius i amb reflexions-argumentacions de diferents aspectes y diferents disciplines. També es pot visionar els continguts en una mateixa direcció però en sentit contrari, i relacionar els coneixements amb diferents referents culturals (comercials i populars).

*Veig que el tema està tenint resò als mitjans a partir d’un AvantProjecte de Llei sobre Economia Sostenible que proposava el Govern i a partir del qual es poden obrir diferents Debats Socials, per entendre com volem fer que sigui la nostra societat en un futur. Està clar que el model ha de ser sostenible. Intentaré recollir algún article i comentar-lo a continuació del Post i possiblement aquest vagi enllaçat a altres Entrades on es parli del tema i s’en comentin artícles.

El format que proposa EDUVISUALS no es tanca al comentari de text, però intenta fer unitats de pensament a través de l’audiovisual. Pot ser l’esai de Comentaris (vista la poca “participació ciutadana”) un bon lloc per esplaiar-me filosoficament, ja que el pensament fa que anem modificant les opinions sobre les coses i l’argumentació pot enfortir-nos o posar en evidència si les opinions tenen fonament. Espero seguir la línia, encara que no sempre queda ben definida, ni tampoc a on en situem respecte aquesta barrera imaginària.

Ruby for the Culture, that It’s a new Knowlage.

Educació per a una societat de la informació sostenible.

Marc Alier Forment (DrLudo)

Fragment extret de la ponència del Dr. Ludo (Marc Alier) durant de les VIII Jornades de Programari Lliure com a explicació abreujada de la presentació de la tesis doctoral.
http://orangoodling.blogspot.com/
Les VIII Jornades de Programari Lliure:
http://www.jornadespl.org
Dia 3 de Juliol de 2009

Un conjunt de casualitats han portat a generar un vídeo de la ponéncia de 18 minuts (5min més de preguntes).
Vaig posar-me a editar el vídeo per poder-ho comprimir al tamany del Youtube (10min). Era divendres i veia difícil acabar-ho aquella mateixa tarda, doncs vaig generar un vídeo com a extracció de la conferència. D’aquesta manera vaig acabar la compactació del vídeo i vaig generar tres extraccions més. Entra elles podem veure la resposta a les preguntes del públic, que l’he titulat “Compartim les Eines mes Útils”.
En aquest moment hem creat una serie Audiovisual del Projecte Eduvisuals anomenat: NRKShortCut (retalls de ponències).

Atres retalls del mateix comunicador Marc Alier que ja figuren en l’edició final.

“Les Persones” (NRKShortCut_01)
“Economia de la Informació i el coneixement”
(NRKShortCut_02)
“Per una Educació Sostenible” (NRKShortCut_03)

————————————————————

Una col·laboració que neix d’aquesta casualitat és una interacció entre les produccions NRK & Eduvisuals i el blog/comunitat MOSSEGALAPOMA.cat

Enllaç del vídeo, en un post de mossegalapoma.
mossegalapoma podcast 46

MoodleMoot Barcelona2009

this text in… SPANISH CATALAN ENGLISHDUTCH – & other… Google Translations!

A WIKIPEDIA podem trobar el següent text en castellà:

“Moodle es un sistema de gestión de cursos, de distribución libre, que ayuda a los educadores a crear comunidades de aprendizaje en línea. Este tipo de plataformas tecnológicas también se conocen como LMS (Learning Management System).”

VOS CAST http://www.youtube.com/watch?v=KQFm_it50-4

Versió Original:  http://www.youtube.com/watch?v=InJ3FFP9dwM (Subtítols en Anglès)

Aquesta entrevista va ser registrada durant la MoodleMoot Barcelona 2008.

I aquests són els videos de les Ponències que es van dur a terme al Paranimf de la UB. Barcelona 2008.

01 Acte Inaugural (f4fd82fe980be4941a37)

02 Martin Dougiamas (d0041814918c91d048ba)
http://mediateca.ub.edu/players.php


03 Penny Leach (40317881813474e7eeb3)

04 Marc Alier (ef49b8d911b4405fabb3)

05 Martin Langhoff (6ac1f23b53135784d45e)

06 Slipo (a36e7c8232c8124c60e3)

07 Unconference (910c8c5e1b39c728e571)

08 Stuard Melor (309326ba0165b73b89d2)

Orígenes

“Moodle fue creado por Martin Dougiamas, un administrador de WebCT en Curtin University, Australia, y graduado en Ciencias de la Computación y Educación. Su Ph.D. examinó el uso del software abierto para el soporte de una epistemología construccionista social de enseñanza y aprendizaje con comunidades basadas en Internet de investigación reflexiva. Su investigación tiene fuerte influencia en el diseño de Moodle, proporcionando aspectos pedagógicos perdidos en muchas otras plataformas de aprendizaje virtual.”

Enfoque pedagógico

“La filosofía planteada de Moodle incluye una aproximación constructiva y constructivista social de la educación, enfatizando que los estudiantes (y no sólo los profesores) pueden contribuir a la experiencia educativa en muchas formas. Las características de Moodle reflejan esto en varios aspectos, como hacer posible que los estudiantes puedan comentar en entradas de bases de datos (o inclusive contribuir entradas ellos mismos), o trabajar colaborativamente en un wiki.”

“… Moodle es lo suficientemente flexible para permitir un amplia gama de modos de enseñanza. Puede ser utilizado para generar contenido de manera básica o avanzada (por ejemplo páginas web) o evaluación, y no requiere un enfoque constructivista de enseñanza.”

“El constructivismo es a veces visto como en contraposición con las ideas de la educación enfocada en resultados, como No Child Left Behind Act (NCLB) en los Estados Unidos. La contabilidad hace hincapié en los resultados de las evaluaciones, no en las técnicas de enseñanza o en pedagogía, pero Moodle es también útil en un ambiente orientado al salón de clase debido a su flexibilidad.”

————————————————-

He trobat un vídeo a Sclipo:
El Sistema Moodle – El campus virtual del IOC
Joan Queralt, Josep Elias, Albert Gasset, Santiago Manrique
Ponència presentada el 24 d’Octubre de 2008 en la Moodlemoot’08 de Barcelona.
Sala A del Citilab – Cornellá.

Alguns records els podem trobar a blogs o repositoris de fotografies a Internet en posaré alguns exemples:

Flickr

Un dells a nivell de imatges professionals i amateurs, el senyor Flickr ens mostra les fotografies de la trobada.

Moodle Happens
(Moodle development and other great issues)
Al blog Moodle Happens trobem alguns amics en fotos del CityLap o del Paranimf de la Universitat de Barcelona.
Un vídeo del
Youtube
ens mostra imatges amb fons musical del CityLab PHP Workshop
Una visió més personal … a través de imágenes y fotos. plvmplvm November 01, 2008
Música: Chambao – “El Canto de la Ballena” (“The Whale’s Song”)
S’agraeix molt la creativitat
Moodlemoot 2008, Barcelona… ¡la moot más grande!Reflexiones en e-learning (avegades no tenen molt a dir…) però gràcies per adjuntar el vídeo!! Amb SlideShare podem trobar algunes presentacions obertes al públic com ara:

SlideShare
Presentación Moodlemoot 08 – CICEI – ULPGC

LdLengua tenen un Post titulat: MdeMoodle on parlen de la trobada de Barcelona dies abans (en mp3).

Ens trobem dabant d’un fenòmen global entre un creador d’Austràlia i usuaris d’arreu del món. En aquest cas podem veure la web de MoodleMoot 2009 – France

visu inscription

A Euskadi també s’han trobat els usuaris de Moodle “Aurkeztua Mondragon Unibertsitatea” organitzen les II Jornadas de Intercambio de Experiencias Moodle. MoodleMoot Euskadi.

MoodleMoot Euskadi

Aquest curs 2009 – 2010 tenim la MoodleMoot a Madrid.

Pulse para entrar

Quan tinguem nou material per consultar miarem d’actualitzar el Blog. 12/08/2009

Reflexions de Comiat: Educar a Secundària.

this text in… SPANISH GALICIANENGLISH – FRENCH & other… Google Translations!

Reflexions de Comiat podria ser una col·lecció de vídeos on els professionals de l’educació ens exposen la seva visió un cop acabada la seva etapa com a professor/a.
Molts anys d’experiència comporten una gran dosi de creativitat per adaptar-se als nous alumnes i als canvis imposats per les institucions educatives. No s’han de ignorar els records d’aquells que han viscut abans algunes experiències semblants a les que han de fer front les noves generacions.

Aquest és un exemple de REFLEXIÓ DE COMIAT de Lola Ribelles Buixaderes.

La llengua i la literatura estan lligades als nous llenguatges comunicatius doncs les paraules precedeixen a la imatge.
Les possibilitats comunicatives de l’actual context poden generar nous espais per a l’educació, noves maneres d’aprendre. Això pot contribuir positivament en la motivació de l’alumnat i arribar a un perfil de persones que necessiten aprendre d’una altre manera més activa.
El treball en grups col·laboratius com a simetria de les actituds socials poden contribuir a l’educació de les actituds constructives. No momes necessitem ser crítics i senyalar les coses a millorar. Podem contribuir al canvi amb propostes i experiències exemplificadores. Hem de comunicar allò que podem millorar i quins models han funcionat abans de fer noves propostes.
Per això expreso les meves reflexions juntament amb les d’algú que ha volgut contribuir amb la seva opinió.

En aquest cas ens parla de passada sobre la NOVA LLEI EDUCATIVA.

La nova realitat que s’anomena 2.0 i respon a la interacció dinàmica entre emisor i receptor en l’espai obert que és Internet.

La comunicació web obté la mateixa bidireccionalitat que tenen les eines de correu electrònic donant la possibilitat de comentar qualsevol escrit o objecte multimèdia.
L’escola pot canalitzar les aficions lectores, sigui en text o en audiovisual i convertir l’espai de formació també en un context creatiu. Fa una anys que vaig entendre el treball de recerca com un pretext per inculcar el procés que segueix la ciència de recollida d’informació per a generar nous continguts culturals. Potser ho vaig aprendre tard i no ho he pogut posar-ho en pràctica mai.
En la societat de la informació la gestió dels continguts escrits-audio-visuals és clau per compartir i obtenir allò que es busca amb facilitat; de la mateixa manera que exercitant la memòria podem recordar millor. Així doncs les universitats pel seu nivell, però des de totes les institucions educatives es poden crear enllaços i enfortir els víncles del coneixement per fer-lo més accessible.
En aquest moment plantejo la meva idea que hauria d’incorporar la nova llei educativa i que s’hauria d’estudiar a fons: Com gestionem les idees? On van a parar els esforços  individuals? Totes les institucions i empreses haurien de tenir canals per gestionar les possibilitats de millora que sovint es troben als nivels més baixos de la organització.

Hem de generar COMUNITAT EDUCATIVA i aprofitar les possibilitats del col·laboracionisme.

Les institucions necessiten trobar un sistema més eficaç per millorar segons els seus objectius. Es pot obrir un canal per treballar les diferents idees encaminades a assolir els objectius. Si treballem l’ambient de comunitat tots hi podem guanyar més que si anem cadescú pel seu camí. Hi ha d’haber un grau de llibertat, però almenys s’ha d’oferir un sistema viu de gestió de propostes i un sistema de reconeixement d’esforços per fer més productiu l’estada acadèmica tant de professors com d’alumnes.
Nomès si treballem en comunitat podem mantenir part del capital humà que ha passat per una institució. Si es coneixen les eines de participació durant l’estada a un centre educatiu quan s’acaba una etapa i es marxa a un altre indret encara es pot seguir participant en la comunitat com a exalumne.

En aquest moment anirem acomulant valiosos enllaços entre persones i els seus RECORDS.
La perspectiva que ens dona la vida pot aportar molt als joves que tenen dubtes sobre el seu futur.

La gestió dels records i les valoracions que poden fer les persones poden ser un indicador de millora o per seguir treballant en una direcció. Potser es pot guardar juntament amb les valoracions dels treballs  de manera que un alumne o exalumne pugui fer el seguiment del seu treball i la institució pugui rebre les valoracions que aquest fa durant el procés d’aprenentatge, un cop acabat el curs i un cop ha passat un temps, si vol recordar els seus estudis.

No tots hem de participar de la mateixa manera, però hauriem de poguer treballar amb un sistema comú, obert a tots.
Això ens plantja un REPTE EDUCATIU sobre la DIVERSITAT i la IGUALTAT d’OPORTUNITATS.

La vida acadèmica hauria d’adaptar-se a diferents ritmes i objectius curriculars per adequar-se a les realitats personals.
Els canvis que es produeixen a la forma d’educar haurien d’estar orientats a les persones a les que es dirigeix la institució atenent a la diversitat cultural. Hem de redefinir els objectius per garantir uns coneixements i habilitats comunicatives i emocionals a part de les aptituds acadèmiques. Una base de capacitació general pot tenir objectius específics de cada itinerari sempre ajudant a trobar els camins personals dels alumnes, que no només han de passar pel centre ja que també hauran de fer front a les realitats personals (molt diferents per cada alumne).

El sistema també ha de garantir la formació contínua dels professors, però facilitant-los la feina, no com un objectiu més acumulat a l’ESFORÇ d’EDUCAR.

La fórmula de fragmentació del temps i acumulació de responsabilitats al professorat ha d’acabar.
Els professors han de ser experts en el tracte amb l’alumne, amb la matèria a ensenyar, ser bons recol·lectors i creadors de continguts, presentar els diferents temes, a diferents alumnes a cada hora i avaluar-ne el rendiment de cada alumne individualment, analitzant-ne cada cas i rectificant la seva estratègia educativa per ser més eficaç a cada grup.
Potser són moltes coses per un sol professor.
Si no es pot passar el temps suficient per cada tema es retarda molt la comprensió fragmentada dels  continguts.
“S’ha de procurar relaxar el professorat i donar-li espai per formar-se … i veure que la formació no és un element més sumat a tot l’esforç que se li exigeix.”

Una llei educativa ha de ser una base per debatre i avaluar-ne constantment els resultats de la seva aplicació, per canviar-ne la orientació de les mesures o bé per reformular les bases teòriques.
Potser s’hauria de formular un debat previ a la elaboració de les lleis, un espai obert a la participació en diferents col·lectius, podent analitzar-ne les diferents perspectives. Amb les diferents interpretacions s’obre un espai públic on intervinguin mitjans de comunicació i al final es fa un referèndum sobre les alternatives proposades (potser coincidint amb les eleccions del seu nivell d’aplicació, ciutat-comunitat-país).
Em de valorar entre tots les OPCIONS DE CANVI.

El gran debat es centra en el TEMPS i l’ESPAI. L’arquitectura dels centres i la distribució dels espais han de canviar per atendre els canvis d’organització horària i els hàbits de treball. També és degut als canvis tecnològics que poden incloure’s en la gestió dels centres educatius. Treballar amb ordinadors requereix un esforç d’arquitectura a dos nivells, en els espais físics i en els entorns virtuals (el software lliure és un horitzó de prosperitat que encara queda lluny si ningú s’atraveix a fer el canvi).

Totes les noves idees que es volen integrar al currículum escolar les solucionen augmentant l’horari. L’educació en valors per a la ciutadania o la capacitació audiovisual poden cohesionar-se en una assignatura de suport, on també hi entrin les tècniques d’estudi i l’educació emocional. Tots aquest valors són d’aplicació transversal ja que condicionen l’aprenentatge  de cada una de les disciplines i poden requerir figures especialitzades com el Tècnic AUDIOVISUAL de CENTRE.

Aquestes persones han de tenir un paper d’acompanyament per a totes les assignatures, interactuant amb l’alumnat, formant al professorat i participant en iniciatives d’integració de la seva disciplina en les assignatures curriculars. Es poden fer projectes entre els perfils tècnics audiovisuals, d’informàtica, d’educació en valors, expert en psicologia, l’educació física, etc…
Els especialistes en àrees transversals poden ajudar treballant en equip en projectes comuns, fent d’acompanyament a les classes teòriques, creant vincles entre assignatures diferents o canalitzant les idees tant dels professors com dels alumnes, ja que com dic, el repte de la nova educació és de tots i per tots.

Hem d’enfortir les relacions personals generant comunitats flexibles que responguin a les diferents sensibilitats i puguin ajustar-se constantment a les necessitats, siguin acadèmiques o personals.
Hem de potenciar els projectes personals i fer-los col·lectius amb un sistema de participació que permeti compartir el coneixement.

Seguirem reflexionant…

…si voleu entrar al blog de l’IES Les Corts (del recinte de la Maternitat) és l’escola on s’ha realitzat l’entrevista, al costat de la COM radio.