Arxius

Posts Tagged ‘Referents Culturals’

Referents Culturals per crear Missatges Audiovisuals

Octubre 17, 2009 3 comentaris

this text in… SPANISH ENGLISHDUTCH – & other… Google Translations!

(Fragments Comunicatius): La realitat que vivim individualment es veu influida constantment per estímuls visuals i auditius que forment part de la cultura que adoptem, dels valors, les capacitats creatives i les actituds comunicatives. Com a essers socials la construcció de missatges audiovisuals parteix de la observació i de l’análisis de l’entorn que ens envolta. La publicitat, els programes televisius, les series de ficció i el cinema són alguns dels referents culturals que tenim en comú entre els diferents grups socials. Si fragmentem les obres en unitats de diferents durades podrem accedir-hi i reordenar el material per crear nous missatges. Amb una paraula, una frase, un discurs o una acció es poden complementar registres audiovisuals propis o utilitzar només fragments culturals. Podem comunicar emocions, conviccions, teories del pensament humà i altres conceptes expresats amb llivertat.

Algunes generacions hem crescut amb el K7, amb el VHS i amb la dedicació constant a registrar els estímuls delsmitjans comunicatius i fer-nos el propi material recopilatori. Des de les mescles de radio a les películes o programes de televisió el passat ens ensenya el camí per innovar i seguir comunicant, encara que haguem de superar barreres com les dels drets d’autor. Aquest debat no l’hem de donar per fetja que ens queda molt camí i de segur que el mercat pot trobar noves fórmules per fer rentable dedicar-se acrear obres culturals i alhora no fer-ho en detriment de l’espectador.

Us enllaço, per falta de producció, un video que ja porta temps a internet i pot servir com a exemple de les tesis anteriors. 7 minuts de mescla cultural televisiva. Us recomano veure algún dels referents que inclou:

[Youtube=http://www.youtube.com/watch?v=8cmgg2ekIOo]

– El Odio (cine)
– El Club de la Lucha (cine)
– Los Hermanos Marx (cine)
– 324 (TV_Catalunya)
– House (series_TV)
– Trainspotting (cine)
– Silenci (TV3_Catalunya)
– Noche H (TV_Cuatro)
– Noticias (TVE_1)
– Gente (TVE_2)
– Rompecorazones (series_TV)
– Ghost in the Shell
y otros referentes como…
El club de los poetas muertos
Tricicle
Sexo en nueva york
South Park
Magnolia
Rambo

(Fase 1) Amb el disseny dels diferents elements per gestionar es poden Integrar les diferents Bases de dades de Cinema i Documental que hi ha a la UB, a les Biblioteques de les Facultats, a les Biblioteques especialitzades i altres arxius de material Audiovisual de Consulta o Préstec, per a personal Docent o per a Alumnes Matriculats a la Universitat. Amb aquest procés de vinculació o trespàs dels continguts informatius i gràfics (que il·lustren el material cultural) podem generar un espai col·laboratiu destinat a l’ús educatiu vinculant progressivament els continguts web relacionats amb els referents culturals.
Els professors poden anar treballant el material audiovisual cultural per a orientar les seves classes a l’anàlisis d’aquests i a la relació amb els conceptes subjectes a estudi i evaluació (contínua..). Els referents no tenen perquè tenir el fragment en vídeo del que tracten, però bé pot ser un objectiu per a un projecte més gran.
En principi s’hauria de generant un espai de consulta obert on no figurin els fragments audiovisuals, nomès fotogrames o imatges per a tenir referents visuals del contingut. En un espai més reduït accessible des de la comunitat educativa, principal o exclusivament per a personal Docent.
També pot anar creixent, obrint el treball col·laboratiu a altres Universitats, o cenrtres d’educació Primária i Secundàparia.
Els professors poden utilitzar els fragments des de les aules, fent-se una llista personalitzada per treballar. D’aquesta manera poden anar reproduint seqüències de diferents fons culturals en diferents moments de classe i parar per explicar els continguts o obrir un espai de participació.
En una bona base de dades es poden generar infinites opcions per llistar i reordenar els continguts. L’aplicatiu intern, vinculat al perfil personal de la pròpia institució, permet accedir a un sistema personalitzat de gestió de continguts i permet col·laborar en el procés de generació d’entrades culturals. Aquets fragments teòrics de productes audiovisuals poden anar-se introduïnt també com a vídeos web vinculables i incrustables a diferents espais. (pot existir un filtre als servidors per la reproducció restringint-ho a l’estat espanyol i evitar alguns conflictes entre legislacions del copyright i centrar el debat a en les institucions del pais). Els tècnics audiovisuals de cada centre-area-campus poden seguir uns procediments de calitat i format per tal d’unificar els talls de vídeo i posar-hi unes franges informatives al principi i final del vídeo (2seg).

(Fase 2) Obrir a tots els usuaris d’internet l’apicatiu de creació de seqüències, de la base de dades de referents cuturals, per tal de poder-se registrar i composar missatges també amb altres fragments de vídeos que es troven a internet (Youtube, Vimeo, Megavideo,…). Mesclar diferents fons o parts d’aquestes en un editor o bé crear llistes de vídeos, en un perfil personal que pot compartir-se i aprofitar les possibilitat del fenòmen de comunitat.
Dos aplicatius ajuden a gestionar els vídeos per utilitzar-los a la docència o bé per a aprendre de forma lliure a internet i fins i tot per produir continguts d’Oci (Zappings de Referects Culturals i videos Personals o trobats a Internet). Els espais educatius han de controlar per un costat els Referents del Cinema i Documental i per altre els fragments dels videos que es troben a internet i tenen un interès educatiu, els dos espais vinculen el coneixement amb la cultura comercial i popular. Es poden vincular les entrades amb wikis educatius i amb reflexions-argumentacions de diferents aspectes y diferents disciplines. També es pot visionar els continguts en una mateixa direcció però en sentit contrari, i relacionar els coneixements amb diferents referents culturals (comercials i populars).

*Veig que el tema està tenint resò als mitjans a partir d’un AvantProjecte de Llei sobre Economia Sostenible que proposava el Govern i a partir del qual es poden obrir diferents Debats Socials, per entendre com volem fer que sigui la nostra societat en un futur. Està clar que el model ha de ser sostenible. Intentaré recollir algún article i comentar-lo a continuació del Post i possiblement aquest vagi enllaçat a altres Entrades on es parli del tema i s’en comentin artícles.

El format que proposa EDUVISUALS no es tanca al comentari de text, però intenta fer unitats de pensament a través de l’audiovisual. Pot ser l’esai de Comentaris (vista la poca “participació ciutadana”) un bon lloc per esplaiar-me filosoficament, ja que el pensament fa que anem modificant les opinions sobre les coses i l’argumentació pot enfortir-nos o posar en evidència si les opinions tenen fonament. Espero seguir la línia, encara que no sempre queda ben definida, ni tampoc a on en situem respecte aquesta barrera imaginària.

Ruby for the Culture, that It’s a new Knowlage.

Teatre, Educació i Drets d’Autor

this text in… SPANISH ENGLISHGALICIANGREEK & other… Google Translations!

Aquesta producció audiovisual conté música sense haver demanat la autorització legal. No és la pròpia base acústica però sí que serveix per presentar i enllaçar unes mostres d’experiències educatives de dramatització en el marc d’una assignatura de lliure elecció de la Facultat de Filosofia. Es tracta d’una representació d’un fragment de la comèdia “Las Nubes” d’Aristòfanes per part d’uns alumnes que han estudiat Grec i que ja han acabat de curssar l’assignatura. Tot i tenir ja una nota al seu currículum, estan motivats com per fer aquest joc teatral en grec clàssic i delectar-nos amb una posada en escena pròpia de l’època, en un entorn tan modern com la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la UB.

Es recomana escoltar la cançó: I Got You (I Feel Good) de James Brown
-CD: Crusin’ To The Hits ’50s and ’60s
-CD: Male Pop Sound Choice
La música es pot escoltar Gratuïtament des d’Aplicacions Legals com Spotify o bé Grooveshark (amb publicitat acústica o visual) i si us interessa es pot descarregar pagant o bé anar a les botigues apropiades a comprar el Format Físic.

Em pregunto, quan sortirà un procediment legal per enllaçar continguts amb copyright al mercat comercial.
Al crear productes sense ànim de lucre, per l’ús educatiu o bé per produccions personals de records, tant d’imatges com en vídeo, es poden utilitzar Referents Culturals com a inserts de vídeo o com a fil musical d’acompanyament. Això és il·legal? Si ho és, hem de canviar la llei, perquè quan vols compartir aquestes composicions creatives (a Youtube o altres canals) venen els senyors de BMG i et treuen la pista de so. Una bona alternativa és utilitzar i promocionar artistes amb música lliure. Però el sistema també ens ha de proporcionar maneres d’integrar fragments dels productes comercials i així fer-ne promoció.

Hem de tenir suficient informació per no saltar-nos la llei, però aquesta no pot protegir només a les grans empreses i els productes comercials que tenen prous recursos per difondre les seves creacions. Hem d’aconseguir un sistema que reconegui la creativitat des de l’inividualitat fins als productes de consum, ja que tots tenim dret a ser creatius i a fer referència a l’entorn cultural en les nostres produccions.

Hem de revisar el supòsit de 50 o 70 anys després de la mort del creador perquè les seves obres siguin patrimoni de la humanitat. Amb tot això està clar que ningú pot lucrar-se sense aportar una part dels beneficis als creadors o propietaris dels drets d’autor, però hem de posar-hi límits. A part de debatre sobre la gestió i sistema de recaptació actual per combatre la pirateria. Altres països han alliberat el control i gestió de drets d’autor, però a España el monopoli del SGAE no distribueix eficaçment els diners als creadors afectats i ens cobra a tots pels delictes d’uns quants. Amb aquestes accions, fins a quin punt no ens legitima a copiar per l’ús personal peces la cultura que ens envolta?
Per altra banda, de la mateixa manera que passa amb els camperols i els fruits de la terra, no està clar on queden els diners que costa el menjar o els “aliments” culturals. No haurien d’apareixer als productes físics la distribució de costos i quantitat que va a parar a l’artista? Cada intermediari augmenta en un 50% el preu. No és just saber-ho, quant paguem pel menjar o per la cultura, quants intermediaris hi ha i quant es queda cadascú? Esperem que un sistema més just i modern permeti millors beneficis pels productors primaris i millor preu als consumidors. No és una utopia perquè ja estan canviant les coses…

Aquest és un somni que hem de fer possible entre tots… amb informació i debats oberts, lliures de prejudicis, i amb pressions als qui tenen el poder entre les mans.